jueves, 26 de noviembre de 2015

El cine

Una xica que es diu Marta té que fer un treball per a plàstica, la veritat és que no se li'n donava molt bé, però s'havia d'aguantar. Com el feia sense ganes no tenia cap idea per a fer el treball. Va telefonejar a una amiga perquè l'ajudara. Va cridar-lla per teléfon perquè era una persona creativa, intel·ligent i tranquil·la, i de segur que podia ajudar-la, en efecte ho va fer.
Va dir-li que es relaxara i que pensara en alguna cosa que l'agradara molt etc, va ficar-se amb l'ordinador a veure paisatges i els consells de la seua amiga funcionaren, veia paisatges plens de colors verd de tots els tons, un cel blau preciós i rius molt cabalosos. Quan va acabar el treball va quedar amb el seu grup que estava format per quatre xiques de 15 anys, totes morenes menys una i 5 xics de dèsset anys amb el cavell marró. Van vore una pel·lícula i va arribar de nit a casa, Marta va contar-li als seus pares l'argument de la pel·lícula: una de 18 anys alta i prima que li passen coses molt estranyes en una casa gegant, abandonada i molt bella.

LeBron James

L'altre día, Cleveland va jugar contra Boston. Boston està molt mal aquesta temporada i Cleveland bé.

Jugaven al camp de Cleveland. Els quintets eren:
De Boston; Thomas-Bradley-Smart-Sullinger-Olynyk.
De Cleveland; Irving-Smith-Jefferson-James-Love.

LeBron James, el meu jugador favorit, juga en la NBA a Cleveland Cavaliers. La seua posició és ràfec (alero). És una persona de color, medix 2,03 metres i pesa 107 kg.
És molt fort, és ràpid, veloç. Té els cabells curts, els ulls verds i els llavis carnosos.
També és molt intel·ligent, sap com jugar i que fer a les situacions que li ocorren. És generós i graciós amb els seus companys. Al seu equip, ell és el millor.

El partit era molt diverit, varen fer moltes canastes, asistencies...
Va guanyar Cleveland, com a millor jugador del partit (MVP) LeBron James amb 34 punts 11 asistencies 12 rebots i 4 robatoris.

Després d'acabar el partit, va anar als vestuaris a celebrar-ho amb els seus companys. I va donar els seus diners que va guanyar del premi 'MVP' a una associació de xiquets que s'anomena 'NBA Cares'.

Paola

Paola, una xica jove de 13 anys d'edat.

Amb la pell morena, ulls marrons i cabells marrons.

Els llavis ben marcats i rossats. Prima i alta amb molt bon cos.

Es molt divertida i simpática, molt amiga dels seus amics i amb les coses clares, sempre te un somriure. 

 

lunes, 23 de noviembre de 2015

Silvia

Silvia és una xica jove, té uns vint anys. Es alta i prima. Porta els cabells llargs i llisos, són negres. La seua cara és allargada i prima, el nas es normal, ni llag ni xato. Té uns ulls blaus i té la boca menuda.
És una xica molt alegre, sempre està contenta. Li agrada molt parlar, no para. És molt intel·ligent. També ajuda als seus companys quan la necessiten. Va vestida amb una samarreta blanca i un pantaló negre amb forants als genolls. Porta unes sabatilles blanques deportives. Treballa en una tenda de mòbils. Al seu temps lliure, li agrada fer esport, eixir amb les seues amigues a comprar i veure la televisió.

Els Indigents

A mi em dóna molta pena, sobretot a l'hivern, pensar en la gent que no té casa i dorm en el carrer. Perquè jo a la nit me'n vaig al meu llit, en la meua casa, i si em pare a pensar en les persones que no tenen casa, són moltes. Pense que quan tenen fred , fam o les dos coses al mateix temps, no poden fer res per solucionar-lo, pense que tenen por de dormir al carrer, per si algú o algo li fa alguna cosa mentres ells dormen. Per això hi ha que estar agraïts per tot el que tenim, perquè moltes vegades no som capaços de veure el que tenim. Quan arriba la nit, ens anem a dormir sense por, no com eixos xiquets o adults que no saben si al dia següent, seguiran ahi, tambré eixes persones que no saben si el si de demà tindran aigua i menjar, una manta o algú que els ajude o que li fasen companyia. També sent molta pena per les persones que no tenen hogar perque l'han perdut o per altres raons. La veritat es que la vida és molt dura per algunes persones.

miércoles, 18 de noviembre de 2015

Un viatje emocionant.

Per fi aplegava el dia, per unes parts estava trist, però molt emocionat. Portava mesos planificant aquest viatje, però anys somiant-lo.

Ja havia visitat els llocs més increïbles del món, des de les muntanyes Tianzi a la Xina, unes enormes muntanyes plenes de vegetació que sobrepassen els núvols.


Fins les salines d'Uyuni a Bolívia, un "espill" del món on el cel i la terra es barregen donan-te la impressió de que estàs flotant al cel.


Passant pel canó de l'Antílop als Estats Units, unes abertures fetes a la terra que descriuen suaus corves a les parets.


Però tot això ja era passat, solament em quedava un destí a la meua llista, l'últim destí, un hobby que m'havia acompanyat des de que tenia quasi 10 anys per vore tots aquells secrets que amaga la Terra que poca gent veurà en la seua vida, però ja era hora de trobar un hobby diferent.

Vaig anar a l'aeroport per agafar un avió cap a Oslo, Noruega. Quasi set hores després, ja n'estava. Vaig llogar un cotxe i me'n vaig anar cap a Trolltunga, Hordaland per gaudir d'una de les millors vistes del món. Vaig aparcar el cotxe i vaig córrer cap al "trampolí de Noruega", un sortint en la pedra amb unes magnífiques vistes a un dels majors fiords de Noruega, tot un riu que meandritza entre unes grans i nevades muntanyes que s'eleven fins als núvols. Vaig estar hores observant aquell paisatge, sentia un relaxament i plaer incomparable, però aquesta aventura, l'última de totes, ja havia finalitzat i ja era hora de tornar a casa.



martes, 17 de noviembre de 2015

La Mort


Aquesta és la història de dues xiques que són molt bones amigues, s'anomenen Sara i Laura, tenen 16 anys i estaven en la etapa de l'adolescencia. Una d'elles va fer-se drogoaddicta, l'altra va advertir-la de tots els problemes que anava a tenir i no sols per fer-se drogoaddicta sinó per la gent amb què s'estava juntant. 
Laura no la feia cas , aleshores Sara es va anar juntant menys amb ella i més amb altra gent ( inclús amb un xic que li agradava molt). Laura es va buscar altra millor amiga que es deia Pepa, ella era molt manipuladora i no parava de dir-li que Sara l'havia traït, que anava contant coses seues per ací, però Laura no la creia perquè confiava molt en Sara, l'amiga manipuladora sempre li deia una frase "descobriràs que porta anys construir confiança i tan sols uns segons destruir-la. Ella finalment li va llevar el cap a Laura i un dia pels els efectes de la droga va anar molt nerviosa a casa de Sara i amb una navalla la va matar.
Pasada una estona va trobar en el seu escriptori una carta que anava per ella la va llegir Sara li deia que volia tornar a ser la seua millor amiga perquè les bones amigues són per a sempre però ja era massa tard. Va descobrir que Pepa era molt roïna però era l'única amiga que li quedava. 
Pepa sempre li'n deia altra frase, " Podràs fer coses de les que t'arrepentisques la resta de la teua vida", en aquest cas tenia raó.